Inici Restauració

Història amb Veu

Butlleti de Notícies

Restauració

Memòria de la restauració de la imatge del Santíssim Crist de la Fe, per Marta Contel Comenge. 

... 

Materials i tècnica de l'obra. 

Suport. L'escultura, de tamany natural, està realitzada en blocs de fusta de pi encolats i tallats. 

Capa de preparació. Damunt el suport llenyós se li aplicaren una sèrie de capes d'algeps i cola orgànica. La preparació és blanca. 

Capa pictòrica. Pintura d'aglutinant greixós i d'escàs gruix. 

Accessoris. La corona d'espines, la base de la qual és de ferro, ha estat estucada i policromada emprant la mateixa tècnica d'abans. 

La imatge està clavada a la creu per mitjà de tres claus de fusta, encara que la vertadera subjecció es realitza amb dos grans cargols de ferro, introduïts per darrere de la creu i que tenen la funció d'unir la talla al travesser vertical. 

La creu té un to obscur i presenta els extrems guarnits amb motlures daurades amb purpurina envellida, que presenten la mateixa preparació d'estuc que la imatge. Cada motlura es subjecta a la creu per mitjà de dos claus fins i llargs. 

Estat de conservació

L'estat de conservació d'aquesta imatge resultava preocupant perquè al llarg del temps tots els intents per corregir el deteriorament produït pel pas dels anys, havien servit només per afegir més danys o modificacions a l'original, com és el cas dels retocs a la pintura, falsos estucs, betums greixosos i vernissos posteriors. 

La talla presentava moltes clivelles de diferents profunditats on, per tal de tapar-les, s'havia utilitzat un estuc blanc que sobreeixia volumètricament i envaïa la policromia circumdant. Aquest fals estuc es va recobrir amb betum de Judea per tapar les imperfeccions. Tanmateix, aquest betum s'estenia per tota la imatge i acumulava molta brutedat, amagava antigues rascades i caigudes de les capes de pintura original, enfosquint, a més, la policromia original de la imatge, així com la qualitat de les suaus i realistes ombres que tenia. 

Per a preservar la imatge de l'atac dels xilòfags s'utilitzà un vernís que, a més de produir lluïssors excessives, s'oxidà amb molta rapidesa impedint la visió cromàtica real en engroguir-se i enfosquir-se. Aquest vernís tampoc no fou aplicat de manera uniforme per la qual cosa existia una major acumulació en unes zones que no en altres. 

La imatge presenta a més rascades, cops, exfoliacions i taques més recents. Tres rascades més importants es troben en la part posterior de la talla i són degudes al contacte amb la creu; les taques són de pintura sintètica i per la seua tonalitat degueren ser de la pintura que s'utilitzà per a la creu. 

Tres dits de la mà esquerra i dos de la dreta estaven adherits per mitjà d'una cola inadequada, alguns d'ells caigueren durant el transport i els altres s'hagueren de desenganxar i tornar-los a unir. 

Hi ha distints nivells d'exfoliacions: els superficials, on únicament s'ha perdut pel.lícula pictòrica deixant l'estuc al descobert; els intermedis, en els quals queda a la vista el suport llenyós; i els més profons, on, a més, s'ha perdut part d'aquest suport. A la corona d'espines hi ha zones on han desaparegut els dos primers estrats deixant l'armadura de metall a la vista. 

El suport llenyós es troba en bones condicions, no presenta xilòfags, encara que el moviment natural de la fusta degut als canvis de temperatura han provocat les clivelles susdites. 

Procés d'intervenció. 

El primer pas fou eliminar la pols i la brutedat superficials mitjançant pinzells de cerra suau per a continuar amb la consolidació i protecció de la policromia amb coletta italiana i paper Manila. 

S'han realitzat dos tipus de neteja: mecànica i química. Quant a la primera, realitzada amb bisturí, ha servit per eliminar el vernís oxidat ja que, en no estar uniformement aplicat, els dissolvents indicats per a aquests tipus de vernís podien afectar a la pel.lícula pictòrica. La neteja química ha estat molt suau i s'aplicà per eliminar el betum de Judea. A resultes d'açò aparegueren gran quantitat de retocs pictòrics i falsos estucs que amagaven erosions, clivelles i rascades diverses a la pintura. Després d'eliminar-los es procedí a la consolidació de les clivelles, injectant-los una solució de reïna acrílica per impedir la seua progressió. 

El següent pas consistí a unir els dits separats per mitjà d'espigues de fusta i, posteriorment, enganxar-los amb reïna vinílica. 

La reintegració volumètrica de les llacunes més profones es feu mitjançant reïna epoxídica a les zones on hi havia un desprendiment del suport llenyós, seguint amb l'estucat en base de cola animal i blanc d'Espanya. 

Seguidament es procedí a la reintegració cromàtica, utilitzant colors dissolts amb aigua. Aquesta fase es dugué a terme tenint en compte l'ús de l'obra com a objecte de culte, devent-se respectar el servei per al qual fou creada pel seu autor. 

Per al vernissat de retoc s'utilitzà una solució mat i després colors al vernís. 

Darrerament, s'aplicà el vernís final mat. 

El tractament de les motlures consistí a netejar-les superficialment amb pinzell i després, altra més profonament, per a eliminar el greix acumulat. Per als daurats s'emprà el pa d'or rebaixat i envellit, aplicant-se-li després una solució de reïna acrílica com a vernís final.   

.

.

.

.

.

.

.

.